Del 7 al 9 d’agost se celebrà a Tampere (Finlàndia) el 51è Congrés de l’Associació d’Educació Moral, sota el títol “Preocupar-se pels altres i cuidar els altres: Ensenyar i aprendre a ocupar-se de l’altre”, que va ser organitzat per la Universitat de Tampere i la Universitat de Texas A&M.

La Dra. Maria Rosa Buxarrais va presentar, juntament amb la Dra. Ana Novella, la Dra. Laia Ferrús i la Dra. Elena Noguera, una comunicació titulada “Intersections between children’s rights and care in participatory childhood experiences: A relational model”.

Resum

“This communication examines the vital relationship between adults and children to ensure well-being and foster active citizenship. It emphasizes children’s rights to participate in decisions affecting them and positions them as active agents in society. Drawing on experiences from three projects — Kids Got Rights, IMCITIZEN, and WETAKEPART — it presents a model that connects care and rights across five levels: protection, respectful interaction, information, effective exercise of rights, and collaborative promotion. This model advocates for mutual respect, expanding children’s agency and promoting their role in defending rights. It offers practical guidance for educators and professionals to foster a moral education rooted in human rights“.

D’esquerra a dreta: Laura Fontán, Eric Ortega, Maria Rosa Buxarrais, Laia Ferrús i Elena Noguera.

Així mateix, la Dra Buxarrais, Presidenta del Comitè del Premi al Bon Treball de l’Associació d’Educació Moral, va atorgar el guardó d’aquest any a Hsin-chang Tsai, de la Universitat Nacional Normal de Taiwan.

La Dra Buxarrais amb Hsin-chang Tsai, al lliurament del premi

El passat 24 de juliol, la Dra. Maria Rosa Buxarrais va participar en el tribunal avaluador de la plaça de catedràtic del Dr. Ángel de Juanas Oliva, que va tenir lloc a la Facultat d’Educació de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). Els altres membres del tribunal van ser el Dr. José Luis Álvarez (Universitat de Còrdova), la Dra. Esther López (UNED), el Dr. Ramón Mínguez (Universitat de Múrcia) i el Dr. José Manuel Suárez (UNED).

D’esquerra a dreta: Ramón Francisco Mínguez (UM), Maria Rosa Buxarrais (UB), Ángel de Juanas (candidat, de la UNED), José Manuel Suárez (UNED), José Luis Álvarez (UCO) i Esther López (UNED.

La Dra. Maria Rosa Buxarrais ha participat en el XIII Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI) 2025, titulat “Docents d’avui per a la universitat de demà”, que ha tingut lloc del 9 a l’11 de juliol a la Universitat de Barcelona.

La Dra. Buxarrais, juntament amb el Dr. Max Turull, tots dos de la Universitat de Barcelona, van presentar la comunicació “L’observació entre parells com a eina per a la millora docent: Un enfocament interdisciplinari a l’educació superior”.

Resum

“La nostra recerca s’enfoca a l’observació entre parells com a estratègia per millorar la docència en educació superior, autoavaluació i reflexió docent, la interacció interdisciplinària, i la formació de comunitats daprenentatge, promovent pràctiques pedagògiques efectives i la millora contínua en l’ensenyament universitari. El projecte ha aplegat a 27 docents de diferents disciplines, amb l’objectiu d’obrir les aules universitàries, apostant per una reflexió col·laborativa sobre la docència“.

Del 16 al 18 de juny, la Societat Espanyola de Pedagogia (SEP), en col·laboració amb la Universitat de Sevilla, la seva Facultat de Ciències de l’Educació i el grup de recerca LITERACIES (HUM1044), van organitzar el XVIII Congrés Nacional i XI Iberoamericà de Pedagogia (SEPCON25) a la Facultat de Ciències.

La Dra. Maria Rosa Buxarrais, juntament amb Dr. Juan Llanes, tots dos de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, ​​van presentar en aquest fòrum un treball titulat “El “peer review” a la docència universitari: Una anàlisi disciplinar de la tasca docent com a repte de millora i qualitat”..

Resum

“La investigació presentada s’emmarca en el projecte «“El peer review en docencia: el análisis disciplinar de la tarea docente como reto de mejora y calidad”», impulsat per la Universitat de Barcelona. Aquest projecte ha reunit 27 docents de diverses disciplines amb l’objectiu d’obrir les aules universitàries a l’observació entre parells, promovent la reflexió col·laborativa sobre l’ensenyament. Les preguntes principals de la investigació han estat: com influeix l’observació entre iguals en l’autoavaluació docent? I quines aportacions específiques proporciona aquesta pràctica a l’aprenentatge dels estudiants? El marc teòric es basa en la literatura sobre observació entre parells (Bell & Cooper, 2013; Hammersley-Fletcher & Orsmond, 2004), autoregulació i reflexió pedagògica (Clark, 2012; Fernández & Paricio, 2019), i la importància de trencar amb la «solitet pedagògica» (Shulman, 1993) per construir comunitats docents col·laboratives orientades a la millora contínua de la pràctica educativa.

L’enfocament metodològic és qualitatiu, utilitzant l’observació entre parells com a estratègia principal (Bell & Cooper, 2013). Es va dissenyar un instrument estructurat en quatre dimensions: organització de la sessió, foment de l’interès, interrelació dialògica i estratègies per a l’autoregulació (Otero-Saborido et al., 2024). Aquest instrument inclou observacions expresses (un dia a l’aula) i observacions a llarg termini, amb entrades i sortides programades. L’experiència, sustentada en models de retroalimentació reflexiva (Jones & Gallen, 2016), es va dur a terme en un context interdisciplinari, afavorint l’anàlisi compartida entre docents de diferents àrees. A més, es van recollir dades mitjançant fitxes d’avaluació i entrevistes per identificar fortaleses i àrees de millora.

Els resultats de la investigació destaquen la utilitat de la revisió per parells com a eina per a la millora contínua en la docència universitària (Hammersley-Fletcher & Orsmond, 2004). Entre les principals aportacions, es va identificar un major nivell d’autoreflexió per part dels docents sobre les seves pràctiques pedagògiques, derivat de l’anàlisi estructurada i les discussions posteriors (Clark, 2012; Shulman, 1993). Així mateix, l’experiència va promoure l’intercanvi interdisciplinari, enriquint les perspectives d’ensenyament en integrar enfocaments variats (Fernández & Paricio, 2019).

L’ús de l’instrument desenvolupat va permetre identificar elements clau en la planificació i l’execució de sessions docents, així com estratègies efectives per fomentar la participació estudiantil i l’aprenentatge autònom (Otero-Saborido et al., 2024). Finalment, es va observar que aquestes pràctiques enforteixen la cohesió entre el professorat i generen comunitats d’aprenentatge orientades a la millora constant, en línia amb les propostes de Bell i Cooper (2013)”.

El passat 29 de maig va tenir lloc la sessió final del cicle pilot sobre l’avaluació de la docència, coordinat per la Xarxa Didaskalia. Aquesta xarxa va ser creada el juliol de l’any passat i està formada per personal acadèmic i tècnic que treballa en unitats d’avaluació de la docència, qualitat i formació de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), la Universitat de Deusto (UDeusto) i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).

El cicle pilot es va iniciar al gener, amb cinc universitats seleccionades — d’onze candidates — per rebre acompanyament en la millora dels seus processos docents: la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat de Granada.

Des del febrer, s’han fet webinars i supervisions descentralitzades perquè cada universitat pogués elaborar el seu autoinforme d’avaluació docent. La valoració global del cicle va ser molt positiva, i es van proposar idees per donar-li continuïtat.