Del 16 al 18 de juny, la Societat Espanyola de Pedagogia (SEP), en col·laboració amb la Universitat de Sevilla, la seva Facultat de Ciències de l’Educació i el grup de recerca LITERACIES (HUM1044), van organitzar el XVIII Congrés Nacional i XI Iberoamericà de Pedagogia (SEPCON25) a la Facultat de Ciències.
La Dra. Maria Rosa Buxarrais, juntament amb Dr. Juan Llanes, tots dos de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, van presentar en aquest fòrum un treball titulat “El “peer review” a la docència universitari: Una anàlisi disciplinar de la tasca docent com a repte de millora i qualitat”..

Resum
“La investigació presentada s’emmarca en el projecte «“El peer review en docencia: el análisis disciplinar de la tarea docente como reto de mejora y calidad”», impulsat per la Universitat de Barcelona. Aquest projecte ha reunit 27 docents de diverses disciplines amb l’objectiu d’obrir les aules universitàries a l’observació entre parells, promovent la reflexió col·laborativa sobre l’ensenyament. Les preguntes principals de la investigació han estat: com influeix l’observació entre iguals en l’autoavaluació docent? I quines aportacions específiques proporciona aquesta pràctica a l’aprenentatge dels estudiants? El marc teòric es basa en la literatura sobre observació entre parells (Bell & Cooper, 2013; Hammersley-Fletcher & Orsmond, 2004), autoregulació i reflexió pedagògica (Clark, 2012; Fernández & Paricio, 2019), i la importància de trencar amb la «solitet pedagògica» (Shulman, 1993) per construir comunitats docents col·laboratives orientades a la millora contínua de la pràctica educativa.
L’enfocament metodològic és qualitatiu, utilitzant l’observació entre parells com a estratègia principal (Bell & Cooper, 2013). Es va dissenyar un instrument estructurat en quatre dimensions: organització de la sessió, foment de l’interès, interrelació dialògica i estratègies per a l’autoregulació (Otero-Saborido et al., 2024). Aquest instrument inclou observacions expresses (un dia a l’aula) i observacions a llarg termini, amb entrades i sortides programades. L’experiència, sustentada en models de retroalimentació reflexiva (Jones & Gallen, 2016), es va dur a terme en un context interdisciplinari, afavorint l’anàlisi compartida entre docents de diferents àrees. A més, es van recollir dades mitjançant fitxes d’avaluació i entrevistes per identificar fortaleses i àrees de millora.
Els resultats de la investigació destaquen la utilitat de la revisió per parells com a eina per a la millora contínua en la docència universitària (Hammersley-Fletcher & Orsmond, 2004). Entre les principals aportacions, es va identificar un major nivell d’autoreflexió per part dels docents sobre les seves pràctiques pedagògiques, derivat de l’anàlisi estructurada i les discussions posteriors (Clark, 2012; Shulman, 1993). Així mateix, l’experiència va promoure l’intercanvi interdisciplinari, enriquint les perspectives d’ensenyament en integrar enfocaments variats (Fernández & Paricio, 2019).
L’ús de l’instrument desenvolupat va permetre identificar elements clau en la planificació i l’execució de sessions docents, així com estratègies efectives per fomentar la participació estudiantil i l’aprenentatge autònom (Otero-Saborido et al., 2024). Finalment, es va observar que aquestes pràctiques enforteixen la cohesió entre el professorat i generen comunitats d’aprenentatge orientades a la millora constant, en línia amb les propostes de Bell i Cooper (2013)”.
