Acaba de sortir a la venda el llibre “Una mirada femenina de la educación moral”, coordinat per les professores de la Universitat de Barcelona Maria Rosa Buxarrais i Isabel Vilafranca i publicat per l’editorial Desclée De Brouwer.

Resum:

El siglo XX ha sido el siglo de las mujeres, no solo por la masiva incorporación de la mujer al mercado laboral sino, también, por su visibilidad en la esfera pública. La mujer ha dado un paso adelante, dejando de centrarse exclusivamente en la vida privada –el cuidado de los menores, las personas dependientes y el hogar– y tomando cada vez mayor protagonismo en el escenario social, cívico, intelectual, en definitiva, público. Este fenómeno ha permitido gestar un nuevo paradigma pedagógico mundial que, avalado por instituciones educativas internacionales, reclama una educación para la igualdad.

Esta obra viene a cubrir varios vacíos: por una parte, la necesidad de una antología pedagógica de mujeres desde una sensibilidad femenina y, por otra, un homenaje a todas aquellas autoras que desde diferentes discursos, tiempos y espacios, han aportado cuestiones relevantes al ámbito de la Educación Moral. Un libro que pretende hacer visible que los discursos sobre educación moral no deben abordar únicamente una perspectiva de virtudes androcéntricas o universalistas, sino incorporar nuevas formas de argumentación moral que han quedado tradicionalmente desvalorizadas.

L’índex inclou aquests temes, analitzats per les següents autores:

– Pròleg, por Marina Subirats.
– Introducció, por Isabel Vilafranca i Maria Rosa Buxarrais.
– 01. Edith Stein, per María Azevedo.
– 02. María Zambrano, per Antonieta Carreño.
– 03. Hannah Arendt, per Ingrid Agud i Ana Novella.
– 04. Astrid Lindgren, per Núria Obiols.
– 05. Simone Weil, per Marta Burguet Arfelis.
– 06. Nel Noddings, per Maria Rosa Buxarrais i Melania Muñoz.
– 07. Virginia Held, per Yolanda Montero i Maria Rosa Buxarrais.
– 08. Carol Gilligan, per Montserrat Payà Sánchez i Laura Rubio Serrano.
– 09. Victoria Camps, per Isabel Vilafranca.
– 10. Martha Nussbaum, per Amèlia Tey y Elena Noguera.
– 11. Amy Gutmann, per Ana Ayuste i Mariona Graell.
– 12. Seyla Benhabib, per Mónica Gijón i Xus Martín.
– 13. Judith Butler, per Raquel Cercós i Karina Rivas.

Pot descarregués el pdf amb l’índex, pròleg i introducció del llibre aquí.

El llibre pot comprar-se en el lloc web de l’editorial.

El passat mes, es va publicar a la revista Estudios sobre Educación l’article “Perfil, motivación y satisfacción académica en los estudiantes de máster: el caso de Ciencias Sociales y Jurídicas”, escrit (en espanyol) per Pilar Figuera, Maria Rosa Buxarrais, Juan Llanes i Marta Venceslao.

Resum

L’article presenta els resultats d’una investigació dirigida a analitzar el perfil, la motivació i la satisfacció acadèmica en els estudis de màster de Ciències Socials i Jurídiques. Hi han participat 453 estudiants procedents de 8 màsters de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els resultats mostren diferències entre la tipologia de màster i els motius d’elecció de la formació, així com en la satisfacció amb els estudis, i en la relació entre la satisfacció acadèmica i els motius d’elecció. Es confirma l’especificitat dels processos de transició a aquests estudis i la importància d’establir accions orientadores.

L’article està disponible per a la descàrrega gratuïta a la secció d’articles.

Ha estat recentment publicat en el Anuari de Psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia l’article “Més enllà de Kohlberg: L’aprenentatge ètic per a la coherència entre judici, sentiments i accions morals”, escrit per les professores de la Universitat de Barcelona Amèlia Tey i Maria Rosa Buxarrais.

Resum

Per a la comunitat educativa el desenvolupament moral segueix sent un assumpte de preocupació. Diversos agents dediquen temps i esforç a un tema que, actualment, evidencia una clara separació entre allò teòric i allò pràctic, un biaix entre el que hom pensa i el que hom fa, entre el raonament i les accions morals. Les finalitats i les intencions dels agents educatius són respectables; però contràriament a aquestes, nens i adolescents actuen de manera massa reactiva i els costa generalitzar certs comportaments.

En aquesta línia, el plantejament de Kohlberg, centrat en el desenvolupament del judici moral, sembla donar-los principalment elements discursius formals, que sempre han d’anar acompanyats d’una reflexió personal més profunda que motivi el canvi real de la persona. En definitiva, l’evolució de l’enfocament per analitzar situacions carregades de valors no té correlació directa amb la capacitat real per a prendre decisions al mateix nivell. A partir d’aquesta anàlisi proposem un enfocament integrador de la persona per a potenciar el seu desenvolupament moral.

L’aprenentatge ètic, de la mateixa manera que qualsevol altre aprenentatge, suposa una transformació en la manera d’interpretar i reaccionar al que succeeix al món, en la que cal incidir en els processos psicològics superiors i en la motivació, des de la sensibilitat i la interioritat, per afavorir la presa de consciència de les conseqüències de les accions.

L’article està disponible per a la descàrrega gratuïta a la secció d’articles.

Ha estat publicat a la Revista Comunicar (E-ISSN: 1988-3293 / ISSN: 1134-3478) l’article “Uso de las TIC y mediación parental percibida por niños de Chile”, escrit per Llarela Berríos Valenzuela, María Rosa Buxarrais Estrada i María Soledad Garcés.

Resum:

El uso de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) se ha ido masificando en los últimos años, modificando los hábitos de comunicación, aprendizaje, entretenimiento y de socialización. Hemos investigado sobre los hábitos de los menores con dichas herramientas, además de su percepción de la mediación parental en este terreno. Se presenta un estudio exploratorio, en el que se emplea metodología ex post facto descriptiva por encuesta, con un cuestionario como instrumento de recolección de datos aplicado a 422 niños/as de 9-12 años de colegios privados de Santiago de Chile. Los resultados indican que las TIC forman parte de la vida cotidiana para la mayoría de los niños/as. A pesar de no apreciarse diferencias significativas, en edad y género, se encontraron comportamientos de riesgo entre las características de uso y en la percepción de la mediación parental, por lo que vislumbramos la necesidad de implementar programas de intervención sobre mediación parental en el uso de las TIC, para así promover un uso seguro, responsable y ético de las tecnologías de la información y la comunicación. De los resultados deriva la reflexión en cuanto a la importancia de formar y fomentar desde temprana edad en el uso idóneo de las TIC, considerando que estas herramientas son utilizadas de forma cada vez más transversal y homogénea entre los más jóvenes.

El text complet es pot descarregar a la pàgina de la revista, en anglès i en espanyol i en format pdf, epub o html.

L’editorial Octaedro acaba de publicar el llibre “Retos educativos para el siglo XXI. Autonomía, responsabilidad, neurociencia y aprendizaje” (184 pàg, ISBN: 9788499216553), editat per Maria Rosa Buxarrais i Miquel Martínez.

Aquesta obra aborda dos valors clau en l’educació: l’autonomia i la responsabilitat. Conté un conjunt d’estudis sobre les relacions entre ambdós conceptes. Cadascún d’ells ho fa des d’una perspectiva contextual diferent: la filosòfica, la família, l’escola, els espais generats per les tecnologies en la societat de la informació i les aportacions de la neurociència en relació amb l’aprenentatge i l’educació. Està dirigida tant a acadèmics i professionals de l’educació com a pares i mares de família. Educadors i famílies han d’establir aliances, necessàries per a promoure l’assoliment de nivells òptims d’autonomia i responsabilitat en les generacions joves. Els editors són professors de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, ​​membres del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) i van ser els responsables de coordinar el Congrés Internacional de Teoria de l’Educació on es van presentar els treballs que conté l’obra.

Índex:

Presentación (Maria Rosa Buxarrais, Miquel Martínez).
1. Autonomía relacional (Nel Noddings).
2. Aprendizaje y ciudadanía en las pedagogías del siglo XXI: entre la autonomía y la responsabilidad (Marta Burguet , Xavier Laudo).
3. Autonomía, responsabilidad y familias: conexiones y complejidades (Ruth Thomas).
4. Familia: algunas claves para fomentar la responsabilidad y la autonomía (Ana Maria Novella, Montserrat Payá).
5. ¿Qué queda de la responsabilidad y la autonomía en la escuela contemporánea? (Gabriela Diker).
6. ¿Qué escuela, qué autonomía y qué responsabilidad? (Laura Rubio, Francisco Esteban).
7. Autonomía y responsabilidad en el contexto de la sociedad de la información y las tecnologías (Enric Prats, Mariona Graell).
8. Plasticidad cerebral y experiencia: fundamentos neurobiológicos de la educación (Margalida Coll Andreu).
9. Neurociencia, aprendizaje y educación (Joaquín García Carrasco).
10. Neurociencia y educación: trazos para un tejido común hacia la autonomía y la responsabilidad (Mónica Gijón, Amèlia Tey).

El llibre pot adquirir-se al lloc web d’Amazon.es fent clic sobre el següent botó: